Àgora Jove

El catalanisme es podria definir com el sentiment que sorgeix de la identificació dels catalans en el si d’un poble que es caracteritza per unes peculiaritats que el fan diferent de qualsevol altre tal i com són la llengua, la història, la cultura i el folklore popular.

Aquesta Setmana Santa n’hem tingut una bona mostra del que és la vinculació de les tradicions de poble català amb el cristianisme en les processons que s’han succeït en tot el territori. N’hi ha moltes, algunes com la del municipi de Verges amb la “Dansa de la Mort” que resulten molt peculiars. Tan mateix, algú podria dir que les processons no són quelcom exclusiu de la tradició catalana, i fins i tot dubtar de la seva autenticitat en els territoris catalans ja que a altres llocs també se celebren i potser amb molta més significació que aquí. Certament, les processons també se celebren en altres llocs però cal destacar que de la mateixa manera que el Nadal se celebra a tot Occident forma també part de les nostres tradicions, alhora que conté les seves peculiaritats singulars; i no és en cap cas una tradició forana introduïda com ho són el Sant Valentí o el Halloween.

Indagant una mica en la història de les processons m’he assabentat que en el cas de Girona, concretament, les primeres confraries de caràcter cristià aparegueren en el segle XIII. Tot i que amb els anys i per raons històriques han anat tenint alguns moments alts i baixos, algunes de les confraries que encara aquesta Setmana Santa s’han pogut veure a la ciutat de Girona i en les quals he tingut el goig de participar; daten de mitjans dels segle XVI. Amb aquest bagatge històric de tants segles d’antiguitat, resulta del tot impossible negar l’autenticitat de les processons com a quelcom plenament autèntic i propi de les tradicions catalanes.

Tan mateix, accepto el fet que en la seva realització avui en dia, ha minvat una mica el seu marcat sentit religiós per mantenir-se més com una tradició popular bonica, acolorida pels colors de les túniques de les vestes i la lluentor de cuirasses i escuts dels manaies.

Així doncs, crec fermament que resulta impossible desvincular el catalanisme de les seves arrels cristianes que han estat constants en el transcurs de la seva història i que seria un greu error que es perdessin en la actual onada de laïcitat imperant en la nostra societat.